Voro Torrijos. Levante-emv.com
Segons un recent informe de l’Organització Meteorològica Mundial, el 2024 pot convertir-se en l’any més calorós de la història des que se’n tenen registres (1850), després del rècord marcat el 2023 d’1,48°C per damunt del nivell preindustrial. Una amenaçadora previsió sobre l’escalfament global que està passant sense pena ni glòria en els mitjans, en la classe política i en l’opinió pública, en general. Com més evidències n’hi ha, menys de veres s’ho prenen. Les administracions es limiten a fer actes simbòlics com participar en “l’hora del planeta”, per tranquil·litzar la mala consciència. Si els 20.000 milions anuals que dilapiden en despesa militar els invertiren en combatre el canvi climàtic, un altre gall cantaria!
Entre la paralitzant pandèmia, l’evitable guerra a Ucraïna i el consentit genocidi sionista del poble palestí, la preocupació pel canvi climàtic ha anat minvant. Només el 7’2 de la població el considera una de les seues primeres preocupacions (conforme al darrer baròmetre del CIS). Un panorama de desinterès generalitzat, que fa que els governs s’esmunyen de les exigències ecologistes i consagren els seus afanys en altres capítols de la política institucional com la preparació mental i material per a la guerra, seguint fil per randa la doctrina del shock amb un relat del terror per a què la població accepte desviar els diners públics cap a la indústria militar amb el rearmament com a teràpia.
Com que el tema de la guerra entre Ucraïna i Rússia només preocupa el 0’2% del personal enquestat, la maquinària de persuasió exigida per la indústria armamentística s’activa de forma accelerada. En les darreres setmanes ens han bombardejat amb declaracions extremadament preocupants contràries a la seguretat i a la pau mundials. Gairebé a l’uníson, llegint a cor un dels guions més militaristes dels últims temps, diverses figures polítiques de pes europees han tirat molta més llenya al foc en l’actual escalada bèl·lica.
L’altre dia, la ministra de la guerra, M. Robles, amb la ridícula marcialitat que la caracteritza digué que l’amenaça de conflagració a Europa és total i absoluta i que la gent no n’és conscient. Igualment, la presidenta Von der Leyen, dictaminà que una guerra a tota Europa no és impossible. Al mateix temps, el govern danès (socialdemòcrata!?) proposà el reclutament militar obligatori de les dones. I per acabar-ho de rematar, Macron afirmava irresponsablement que caldria realitzar operacions armades sobre el terreny a Ucraïna, trepitjar-lo amb botes franceses (i occidentals); tot dient que estan preparats per a fer-ho –propi d’un xovinisme malaltís. Tot un seguit d’aguerrits destarifos que posen els pèls com a escàrpies!
Fet i fet, quan la classe política europea (de dretes o d’esquerretes) crega que ja té coll avall que la ciutadania està convençuda de la necessitat de la carrera armamentística desbocada que executen, ens matxucaran psicològicament per a perpetrar més retallades socials que costegen l’increment d’una bestial despesa militar. Una contrapartida lògica però intolerable. Si han de gastar més en equipament bèl·lic, restaran diners per a sanitat o educació. Un altre pas de rosca en la direcció d’una societat cada vegada més militaritzada. Silenciem els aterridors tambors de guerra dels gossos falders de la indústria de la mort, abans que ens ensordesquen del tot!
(Traducción)
Según un reciente informe de la Organización Meteorológica Mundial, 2024 puede convertirse en el año más caluroso de la historia desde que se tienen registros (1850), tras el récord marcado en 2023 de 1,48°C por encima del nivel preindustrial. Una amenazadora previsión sobre el calentamiento global que está pasando sin pena ni gloria en los medios, en la clase política y en la opinión pública, en general. Cuantas más evidencias hay, menos en serio se lo toman. Las administraciones se limitan a realizar actos simbólicos como participar en «la hora del planeta», para tranquilizar la mala conciencia. Si los 20.000 millones anuales que dilapidan en gasto militar los invirtieron en combatir el cambio climático, ¡otro gallo cantaría!
Entre la paralizante pandemia, la evitable guerra en Ucrania y el consentido genocidio sionista del pueblo palestino, la preocupación por el cambio climático ha ido mermando. Sólo el 7’2 de la población lo considera una de sus primeras preocupaciones (conforme al último barómetro del CIS). Un panorama de desinterés generalizado, que hace que los gobiernos se arrepientan de las exigencias ecologistas y consagren sus afanes a otros capítulos de la política institucional como la preparación mental y material para la guerra, siguiendo la doctrina del shock con un relato del terror para el que la población acepte desviar el dinero público hacia la industria militar con el rearme como terapia.
Como el tema de la guerra entre Ucrania y Rusia sólo preocupa al 0’2% del personal encuestado, la maquinaria de persuasión exigida por la industria armamentística se activa de forma acelerada. En las últimas semanas nos han bombardeado con declaraciones extremadamente preocupantes contrarias a la seguridad y a la paz mundiales. Casi al unísono, leyendo a coro uno de los guiones más militaristas de los últimos tiempos, varias figuras políticas de peso europeo han tirado mucha más leña al fuego sobre la actual escalada bélica.
El otro día, la ministra de la guerra, M. Robles, con la ridícula marcialidad que la caracteriza dijo que la amenaza de conflagración en Europa es total y absoluta y que la gente no es consciente de ello. Igualmente, la presidenta Von der Leyen, dictaminó que una guerra en toda Europa no es imposible. Al mismo tiempo, el gobierno danés (socialdemócrata!?) ha propuesto el reclutamiento militar obligatorio de las mujeres. Y para acabarlo de rematar, Macron afirmaba irresponsablemente que habría que realizar operaciones armadas sobre el terreno en Ucrania, pisarlo con botas francesas (y occidentales); diciendo que están preparados para hacerlo –propio de un chovinismo enfermizo. ¡Toda una serie de aguerridos destarifos que ponen los pelos como escarpias!
Hecho a hecho, a medida que la clase política europea (de derechas o de izquierdas) cree que ya tiene cuesta abajo convencer a la ciudadanía sobre la necesidad de la carrera armamentística desbocada que ejecutan, nos machacarán psicológicamente para perpetrar más recortes sociales que costean el incremento de un bestial gasto militar. Una contrapartida lógica pero intolerable. Si tienen que gastar más en equipamiento bélico, restarán dinero para sanidad o educación. Otra vuelta de rosca en la dirección de una sociedad cada vez más militarizada. Silenciemos los aterradores tambores de guerra de los perros falderos de la industria de la muerte, antes de que nos ensordezcan del todo!
