Voro Torrijos. Levante-emv.com
Allá por 1946, al año siguiente de la fundación de la ONU, alguien tuvo la maliciosa ocurrencia de escribir en una pancarta aireada en la plaza de Oriente de Madrid esta consigna: “si ellos tienen UNO (ONU en inglés), nosotros tenemos DOS”. Un juego de palabras y una elipsis testicular aprovechada hace poco por Abascal, que la posteó con la contundencia sexista insinuada: (DOS…) “y bien puestos”, al atacar las críticas recibidas por parte de la organización intergubernamental a las leyes dichas de la concordia, legitimadoras de los crímenes del franquismo.
El lema genital en cuestión se hizo viral, a pesar de las limitaciones mediáticas de la época, como muestra del sempiterno machismo made in Spain. Alguna mano inspirada en Queipo de Llano y en el catecismo falangista lo hizo posible. Se trataba con aquel eslogan de rechazar la condena que la ONU había dictado contra el régimen de Franco –afín a los de Hitler y Mussolini–, que instaba al mundo a retirar sus delegaciones diplomáticas e impedía su entrada. ¡Cualquier paralelismo con la ONU actual ante el genocidio palestino es ciencia ficción!
Esta vomitona de los ideólogos franquistas resulta útil para redescubrir también de qué pie calza el gobierno israelí, que responde con total desprecio a los tímidos reproches de la comunidad internacional por el genocidio perpetrado en Palestina. Y en especial, al papeleo decepcionante de comparsa de la ONU, desacreditada sobradamente por su falta de contundencia y por la nula efectividad de las resoluciones emitidas.
Los tentáculos del lobby sionista tienen un poder inusitado y se infiltran por todas partes. Se realimentan en EEUU, donde mueven los hilos de los congresistas demócratas y republicanos –comprados por las donaciones millonarias a sus campañas electorales. Por eso, nunca morderán la mano del amo. ¡Quién paga, manda! Y como perrunos obedientes, nunca ladrarán a esta mafia apocalíptica. Además, algunos mearían de pie si el guion se lo exige. ¡Conformismo vacuo y complicidad hipócrita!
La inutilidad de la ONU ante estados terroristas como el de Israel queda retratada. Es inadmisible que los 5 miembros permanentes del eufemístico Consejo de Seguridad (?): Francia, EEUU, G. Bretaña, Rusia y China tengan derecho de veto –¡es como poner a los lobos a cuidar el rebaño! Y resulta intolerable la doble vara de medir. Con Ucrania: apoyo militar, político y financiero total, con contundentes sanciones a Rusia. Con Palestina: el agresor es premiado, la víctima criminalizada y el bloqueo contra el genocidio ni está ni se le espera. ¡Tenemos una mala pieza en el telar!
No se trata solo de dobles morales, sino de los intereses de las potencias neoliberales, que no tienen escrúpulos con el fin de preservar a mata-degüella –si es necesario– el control geoestratégico. Los EEUU y la UE forman parte del problema porque están empleando el Estado de Israel como su centinela en el Oriente Medio y le permiten cualquier atrocidad para controlar un goloso patio trasero, bombardear instalaciones de la ONU o declarar persona non grata a su secretario general, A. Guterres. Por eso, Netanyahu no tiene límites y puede hacer una impune actualización de aquel seudo sarcasmo franquista diciendo que “si unos tienen ONU, el sionismo quiere tener DOS…”. Ya basta: ¡Alzemos la voz por el pueblo palestino!
Voro Torrijos. Levante-emv.com
Si uns tenen ONU, el sionisme vol tindre’n DOS.
Allà pel 1946, l’any següent a la fundació de l’ONU, algú va tindre la maliciosa ocurrència d’escriure en una pancarta airejada a la plaça d’Orient de Madrid aquesta consigna: “si ells tenen UNO (ONU en anglés), nosaltres en tenim DOS”. Un joc de paraules i una el·lipsi testicular aprofitada fa poc per Abascal que va postil·lar-la amb la contundència sexista insinuada: (DOS…) “i ben posats”, en atacar les crítiques rebudes per part de l’organització intergovernamental a les lleis dites de la concòrdia, legitimadores dels crims del franquisme.
El lema genital en qüestió es feu viral, malgrat les limitacions mediàtiques de l’època, com a mostra del sempitern masclisme Made in Spain. Alguna mà inspirada en Queipo de Llano i en el catecisme falangista ho feu possible. Es tractava amb aquell eslògan de rebutjar la condemna que l’ONU havia dictat contra el règim de Franco –afí als de Hitler i Mussolini–, que instava el món a retirar-ne les delegacions diplomàtiques i n’hi impedia l’entrada. Qualsevol paral·lelisme amb l’ONU actual davant el genocidi palestí és ciència-ficció!
Aquesta poca-solta vomitada pels ideòlegs franquistes resulta útil per a redescobrir també de quin peu calça el govern israelià, que respon amb total menyspreu als tímids retrets de la comunitat internacional pel genocidi perpetrat a Palestina. I en especial, al paperot decebedor de comparsa de l’ONU, desacreditada a bastament per la seua falta de contundència i per la nul·la efectivitat de les resolucions emeses.
Els tentacles del lobby sionista tenen un poder inusitat i s’infiltren pertot arreu. Es realimenten als EUA, on mouen els fils dels congressistes demòcrates i republicans –comprats per les donacions milionàries a les seues campanyes electorals. Per això, mai no mossegaran la mà de l’amo. Qui paga, mana! I com a gossets obedients mai no lladraran a aquesta màfia apocalíptica. A tot estirar, alguns picaran de peus si el guió els ho exigeix. Conformisme vacu i complicitat hipòcrita!
La inutilitat de l’ONU davant d’estats terroristes com el d’Israel queda retratada. És inadmissible que els 5 membres permanents de l’eufemístic Consell de Seguretat (?): França, els EUA, G. Bretanya, Rússia i la Xina tinguen dret de veto –és com posar els llops a cuidar el ramat! I resulta intolerable la doble vara de mesurar. Amb Ucraïna: suport militar, polític i financer total, amb contundents sancions a Rússia. Amb Palestina: l’agressor és premiat, la víctima criminalitzada i el bloqueig contra el genocidi ni està ni se l’espera. Tenim una mala peça al teler!
No es tracta sols de dobles morals, sinó dels interessos de les potències neoliberals, que no tenen escrúpols a fi de preservar a mata-degolla –si cal– el control geoestratègic. Els EUA i la UE formen part del problema perquè estan emprant l’Estat d’Israel com el seu sentinella en l’Orient Mitjà i li permeten qualsevol atrocitat per controlar un golós pati del darrere, bombardejar instal·lacions de l’ONU o declarar persona non grata el seu secretari general, A. Guterres. Per això, Netanyahu no té límits i pot fer una impune actualització d’aquell bròfec estirabot franquista tot dient que “si uns tenen ONU, el sionisme vol tindre’n DOS…”. Ja n’hi ha prou: alcem la veu pel poble palestí!