Voro Torrijos. Levante-emv.com
Amb tot el desvergonyiment propi d’un govern taurí, blaver i populista com el del PP-Vox, la Conselleria d’Educació, dirigida per José Antonio Rovira –un altre menjapà professional, que de ben jovenet va començar a xuplar de la mamella política– pretén seguir reblant el clau de l’adoctrinament a les escoles del País Valencià. En aquest cas, promocionant amb la Delegació del Ministeri de Defensa (PSOE) una nova activitat per a fer combregar l’alumnat dels centres educatius no universitaris amb més rodes de molí de caire militar.
Amb el “Curs de cultura de pau, seguretat i defensa: una responsabilitat compartida” adreçat a tot el professorat pretenen penetrar en els recintes educatius amb un nou cavall de Troia. Els eventuals missatgers del militarisme en faran de corretja de transmissió d’una manera més sibil·lina sense tenir en compte que els currículums escolars haurien de mantenir-se a banda de tota propaganda bèl·lica, encara que estiga vestida de seda pacifista.
Però aquesta incursió castrense en el jovent estudiantil no és l’única. N’hi ha d’altres tant o més cridaneres en el front proselitista del Ministeri de Defensa –eufemisme que defuig la paraula guerra. Per Nadal, hem de sofrir la presència d’un estand de l’exèrcit a l’Expojove de la Fira de València. I cada any, un concurs literari amb la intenció d’ofrenar glòries a l’exèrcit, que conclou amb un acte de lliurament de premis en què es realitza –com en la dictadura– la hissada de la bandera espanyola, amb visita inclosa a la pompa militar. Per sort, enguany sols hi han participat 32 centres. Són pocs però, per als pocs que són, en sobren tots!
Amb aquestes argúcies no només tracten de blanquejar el bel·licisme de sempre amb publicitat subtil i subterfugis de missions humanitàries internacionals. També ho fan amb l’objectiu bàsic de reclutar alumnat de Secundària, Batxillerat i FP amb els cants de sirena d’un treball fix, que no requereix altra titulació que la d’ESO i amb facilitats per a promocionar fins al generalat!!!
En aquest entramat militarista cal recordar que, mane qui mane a la Moncloa, els partits sistèmics van de la maneta. El PSOE, el PP i Vox –amb un entusiasme incontingut– toquen la mateixa música en algunes comunitats autònomes, com Aragó, Múrcia, València, La Rioja i Madrid. Quan es tracta de les coses de menjar, tots tres hi estan plenament d’acord: els valors de l’obediència cega a l’autoritat i els símbols nacionals espanyols, la seguretat militaritzada –per a armar-se fins a les dents– i la defensa de la guerra com a solució dels conflictes –Ucraïna n’és un clar exemple–, mentre s’intenta contrarestar el pensament crític.
No tenen cap dret d’intentar retrotraure ni un moment els centres educatius a aquella època franquista en què l’assignatura Formación del Espíritu Nacional (FEN) pretenia marcar el pas ideològic de l’alumnat. Encara que l’exèrcit prove de camuflar-se com un corderet pacifista: alerta, que se li veu la cueta, el llautó i totes les cartes emmascarades! Segur que el professorat de les nostres escoles no està per a més hòsties i molt menys si són d’aquest color.
¡Fuera el ejército de las escuelas!
Con toda la desvergüenza propia de un gobierno taurino, azulado y populista como el del PP-Vox, la Conselleria de Educación, dirigida por José Antonio Rovira –otro compañero profesional, que de muy jovencito empezó a chupar de la mañanera política– pretende seguir martilleando el clavo del adoctrinamiento en las escuelas del País Valenciano. En este caso, promocionando con la Delegación del Ministerio de Defensa (PSOE) una nueva actividad para hacer comulgar al alumnado de los centros educativos no universitarios con más ruedas de molino de carácter militar.
Con el “Curso de cultura de paz, seguridad y defensa: una responsabilidad compartida” dirigido a todo el profesorado pretenden penetrar en los recintos educativos con un nuevo caballo de Troya. Los eventuales mensajeros del militarismo harán de correa de transmisión de una manera más sibilina sin tener en cuenta que los currículos escolares deberían mantenerse aparte de toda propaganda bélica, aunque esté vestida de seda pacifista.
Pero esta incursión castrense en la juventud estudiantil no es la única. Hay otras tanto o más llamativas en el frente proselitista del Ministerio de Defensa –eufemismo que rehúye la palabra guerra. En Navidad, debemos sufrir la presencia de un stand del ejército en la Expojove de la Feria de Valencia. Y cada año, un concurso literario con la intención de ofrendar glorias al ejército, que concluye con un acto de entrega de premios en el que se realiza –como en la dictadura– la izada de la bandera española, con visita incluida en la pompa militar. Por suerte, este año solo han participado 32 centros. Son pocos pero, para los pocos que son, sobran todos!
Con estas argucias no sólo tratan de blanquear el belén de siempre con publicidad sutil y subterfugios de misiones humanitarias internacionales. También lo hacen con el objetivo básico de reclutar alumnado de Secundaria, Bachillerato y FP con los cantos de sirena de un trabajo fijo, que no requiere otra titulación que la de ESO y con facilidades para promocionar hasta el generalato!!
En este entramado militarista hay que recordar que, mande quien mande en la Moncloa, los partidos sistémicos van de la manija. El PSOE, el PP y Vox –con un entusiasmo incontenido– tocan la misma música en algunas comunidades autónomas, como Aragón, Murcia, Valencia, La Rioja y Madrid. Cuando se trata de las cosas de comer, los tres están plenamente de acuerdo: los valores de la obediencia ciega a la autoridad y los símbolos nacionales españoles, la seguridad militarizada –para armarse hasta los dientes– y la defensa de la guerra como solución de los conflictos –Ucrania es un claro ejemplo–, mientras se intenta contrarrestar el pensamiento crítico.
No tienen ningún derecho a intentar retrotraer ni un momento los centros educativos a aquella época franquista en la que la asignatura Formación del Espíritu Nacional (FEN) pretendía marcar el paso ideológico del alumnado. Aunque el ejército trata de camuflarse como un corderito pacifista: ¡alerta, que se le ve la colita, el latón y todas las cartas enmascaradas! Seguro que el profesorado de nuestras escuelas no está para más hostias y mucho menos si son de este color.
