Voro Torrijos. Levante-emv.es
Las dos sentencias de este titular podrían ilustrar con meridiana precisión lo que ha pasado en el País Valenciano en el último episodio de inundaciones anunciadas –pero no muy bien como era necesario por parte de las incompetentes autoridades que nos mal-gobiernan. No es un fenómeno nuevo, pero nos hacen tropezar reiteradamente en la misma piedra. Hay constancia arqueológica desde la fundación de la ciudad del Turia en la época romana –tiempo más que suficiente para aprender la lección! Y entre crecidas, desbordamientos e inundaciones producidas desde el s. XIV hasta la riada de 1957, según el cronista F. Almela y Vives, hubo más de 45.
Llueve sobre mojado y cada vez con más pérdidas humanas y materiales –con un terrible récord como el actual. De sobra son conocidas las irrupciones destructivas de las lluvias torrenciales en las cuencas del Turia, del Júcar, del Poio o de la Saleta, pero las medidas preventivas siempre hacen aguas por todos los lados sin que ningún político pague los platos rotos por sus irresponsabilidades. Empieza a ser hora y, si corresponde, penalmente!
Entre unos y otros, la casa para barrer y desenfangar! Ni las ultraderechas de ahora y de antes, ni las izquierdas pasadas y presentes han actuado de manera resolutiva para minimizar los efectos de tantos tsunamis devastadores. Y la actuación del señor Mazón se convertirá en paradigmática por la inutilidad, la dejadez, las mentiras, la manipulación y un malicioso desprecio que pasará a los anales mediáticos. Incluso, se ha negado durante tres días a recibir la ayuda de los Mossos d’Esquadra y de los Bomberos de Cataluña. Anticatalanismo vomitivo en plena tragedia!
Y el problema no es sólo que tenemos una lluvia que no sabe llover –como cantaba Raimon–, sino que sufrimos unos ineptos dirigentes sin conciencia colectiva, que anteponen al interés popular la detestable connivencia con un sistema capitalista basado en el crecimiento ilimitado y en la deshumanización –causante del cambio climático que nos persigue. Incluso, algunos harán caja: reconstrucción de infraestructuras, venta de vehículos, contratación de seguros… con un macabro incremento del PIB. Cuando hay borrasca, pescado en abundancia, para los de siempre!
En contraste, la ciudadanía valenciana ha demostrado con creces su solidaridad; que solo el pueblo salva al pueblo –mientras la ministra Robles ha tardado tres días en movilizar a los primeros 500 efectivos de los miles que hay en la III Región militar. ¿Desavenencias entre el gobierno español y el valenciano para sacar rendimiento electoral?
Y ahora toca exigir responsabilidades políticas y medidas preventivas estructurales. ¡Ya basta mirar hacia otro lado! El presidente Mazón deberá dimitir por presunta negligencia criminal. El sábado 9N tenemos la oportunidad de reclamarlo a las carreras de Valencia, uniéndonos al llamamiento de un montón de entidades, colectivos y asociaciones. Y deberán dedicarse todos los recursos que sean necesarios para atenuar los efectos de las riadas: corregir infraestructuras, dejar de edificar en zonas inundables, construir pequeñas presas de contención, protocolos efectivos de prevención y de evacuación… ¿O seguirá la casta política derrochando los caudales públicos en gastos militares, copas de América, ampliaciones portuarias y aeroportuarias, monarquías corruptas, privilegios eclesiásticos…?
Pluja que no sap ploure i polítics que ens malgovernen!
Les dues sentències d’aquest titular podrien il·lustrar amb meridiana precisió allò que ha passat al País Valencià en el darrer episodi d’inundacions anunciades –però no ben bé com calia per part de les incompetents autoritats que ens malgovernen. No és un fenomen nou, tot i que ens fan entropessar reiteradament en la mateixa pedra. N’hi ha constància arqueològica des de la fundació de la ciutat del Túria en l’època romana –temps més que suficient per aprendre’n la lliçó! I entre crescudes, desbordaments i inundacions produïdes des del s. XIV fins a la riuada de 1957, segons el cronista F. Almela i Vives, n’hi van haver més de 45.
Plou sobre mullat i cada vegada amb més pèrdues humanes i materials –amb un terrible rècord com l’actual. De sobres són conegudes les irrupcions destructives de les pluges torrencials a les conques del Túria, del Xúquer, del Poio o de la Saleta, però les mesures preventives sempre fan aigües per tots els cantons sense que cap polític pague els plats trencats per les seues irresponsabilitats. Comença a ser-ne hora i, si s’escau, penalment!
Entre els uns i els altres, la casa per agranar i desenfangar! Ni les ultradretes d’ara i adés, ni les esquerretes passades i presents han actuat de manera resolent per minimitzar els efectes de tants tsunamis devastadors. I l’actuació del senyor Mazón esdevindrà paradigmàtica per la inutilitat, la deixadesa, les mentides, la manipulació i un maliciós menyspreu que passarà als annals mediàtics. Fins i tot, s’ha negat durant tres dies a rebre l’ajuda dels Mossos d’Esquadra i dels Bombers de Catalunya. Anticatalanisme vomitiu en plena tragèdia!
I el problema no és només que tenim una pluja que no sap ploure –com cantava Raimon–, sinó que patim uns ineptes dirigents sense consciència col·lectiva, que anteposen a l’interès popular la detestable connivència amb un sistema capitalista basat en el creixement il·limitat i en la deshumanització –causant del canvi climàtic que ens persegueix. Inclús, alguns faran caixa: reconstrucció d’infraestructures, venda de vehicles, contractació d’assegurances… amb un macabre increment del PIB. Quan hi ha maror, peix en abundor, per als de sempre!
En contrast, la ciutadania valenciana ha demostrat en escreix la seua solidaritat; que sols el poble salva el poble –mentre la ministra Robles ha tardat tres dies a mobilitzar els primers 500 efectius dels milers que n’hi ha en la III Regió militar. ¿Desavinences entre el govern espanyol i el valencià per traure’n rendiment electoral?
I ara toca exigir responsabilitats polítiques i mesures preventives estructurals. Ja n’hi ha prou de mirar cap a un altre costat! El president Mazón haurà de dimitir per presumpta negligència criminal. El dissabte 9N tenim l’oportunitat de reclamar-ho als carreres de València unint-nos a la crida d’un munt d’entitats, col·lectius i associacions. I s’hauran de dedicar tots els recursos que calguen per atenuar els efectes de les riuades: corregir infraestructures, deixar d’edificar en zones inundables, construir xicotetes preses de contenció, protocols efectius de prevenció i d’evacuació… ¿O seguirà la casta política malbaratant els cabals públics en despeses militars, copes d’Amèrica, ampliacions portuàries i aeroportuàries, monarquies corruptes, privilegis eclesiàstics…?
